L’amor se’n va, però RENFE es queda
No hi ha res com un Primer d’Octubre per a tocar de peus a terra. Ahir, en el novè aniversari de l’intent d’independència de Catalunya, ens va visitar un secretari d’estat de Transports del govern espanyol i ens va dir que els trens continuaran fent tard, no es compliran els terminis de les obres de millora i el model centralista es mantindrà. Tot dit de bones maneres i sense ni un bri de crispació, per un home afable, marca de la casa del PSOE de Pedro Sánchez: el senyor José Antonio Santano. Un home que es va atrevir a demanar, fins i tot, disculpes pel mal servei de Rodalia. Davant seu, cap membre de l’audiència d’un Cercle d’Economia no gaire vibrant no es va atrevir a fer una pregunta que, vists els resultats actuals i les promeses futures, té tota la lògica: se n’anirà mai RENFE de Catalunya i deixarà lloc a operadors més competents ?
Durant l’hora i mitja que va durar l’acte, el senyor secretari d’estat, enterrades sota un munt de dades, va deixar anar sis retards. Primer, que els trens Alstom que han de renovar la flota catalana no circularan fins a la primavera, quan la darrera data promesa era el gener vinent. Segon, que Rodalia encara no ha millorat, però que millorarà el 2027. La millora a Rodalia, segons aquest home, “seran com la neu de primavera, que se’n va a poc a poc fins que no hi és”.
Segons ell, el 2027 l’usuari viurà un gran canvi. Però de moment, els retards continuen. Tercer, que la connexió de gran velocitat entre València i Barcelona, que el ministre Puente havia anunciat per al 2027, ahir vam veure, gràcies a la pressió d’una competent Garcia Milà, presidenta del Cercle, que queda en dubte si s’allargarà fins al 2028, tot i l’intent de rectificació de Santano. Quart, que l’AVE Barcelona-Madrid, que fins ara tardava 2 hores i 37 minuts, ara en tarda 3, i no queda gens clar quan tornarà a la velocitat promesa. Cinquè, que el model de gestió centralista continuarà. I sisè, que l’ampliació de l’aeroport de Barcelona serà durant el període 2032-2036, tot i les primeres estimacions del 2031 fetes pel president d’AENA, el català Lucena, que ahir, a primera fila, va defensar amb ímpetu que aquell retard no era cosa seva.L’home encarregat d’enterrar entre dades les males notícies va ser José Antonio Santano, el secretari d’estat que durant vint-i-un any va ser batlle socialista en territori abertzale, Guipúscoa. Sis legislatures manant a Irun, l’home, gràcies a pactes amb el PP, primer, i amb el PNB, després. De guanyar al País Basc a guanyar-se Catalunya, deu ser la idea. Casat amb la Lourdes, d’origen gallec, i amb dos fills, el Javier i la Marta, ahir es va definir com a guipuscoà i va deixar anar algunes frases en català, idioma que diu que entén, com el basc. Parlar-lo ja deu ser una altra cosa. Ahir el va fer servir durant 45 segons.
Després de l’accident de Gelida i del caos terrible de Rodalia d’aquest 2026, podria semblar complicada la feina d’aquest home en un fòrum català. Ell bé que ho va intentar: “L’any 2025 és el primer any que Rodalia té més inversió que l’alta velocitat”, va dir. Però Garcia Milà, presidenta del Cercle, el va posar a lloc: deu ser que l’Alta Velocitat ja està gairebé acabada. No és una qüestió de prioritats, va venir a dir. Les dades de puntualitat, passatgers i finançament de Rodalia tampoc ajuden, i són demolidores: sis trens de cada deu arriben tard. En el cas dels Ferrocarrils de la Generalitat, nou trens de cada deu arriben puntuals. Rodalia perd milions de passatgers cada any i ara se situa en 127 milions de viatges anuals. Als Ferrocarrils passa el contrari: encadena anys de rècord i ja s’ha arribat a 97 milions de viatges anuals.
Quant al finançament, el secretari d’estat socialista ahir va insistir en la promesa dels 8.000 milions del pla de Rodalia 2026-2036. Però els estudis sobre què es promet i què s’acaba executant són alarmants. La Generalitat de Pere Aragonès, el 2023, va dir en un informe que aquell any ADIF va executar 262 milions dels 1.082 pressupostats a Catalunya, un 24,3%. Veurem, doncs, quan s’acabi el pla de Rodalia, quina part s’haurà executat i quina no. Fa poques setmanes, el ministeri deia en un comunicat que ja s’havia executat el 37% previst fins el 2030. A veure fins on arriben aquesta vegada.
El cas és que ahir ningú no va demanar al senyor secretari d’estat si RENFE deixarà mai Catalunya i donarà pas als Ferrocarrils. Si l’acte, conduït per una –cal insistir-hi– molt competent Garcia Milà, l’hagués conduït el seu nebot, Jordi Graupera i Garcia Milà, que d’Alhora estant impulsa la campanya Fem fora RENFE de Catalunya, la pregunta potser s’hauria formulat, però no es va fer. Al revés, la consellera Paneque (que, per cert, se’n va anar abans no s’acabés l’acte) es va mostrar agraïda per la disposició i la col·laboració del secretari d’estat, i company de partit.
Al torn de preguntes, tan sols hi va haver dues intervencions llargues i inesperades: la de Maurici Lucena, negant enèrgicament que el retard de l’ampliació fos cosa seva; i la de Salvador Alemany, ex-president d’Abertis, defensant la tornada dels peatges a les autopistes, amb el nom de taxa de conservació. Si fóssim malpensats, pensaríem que era fet expressament, tot això: el Primer d’Octubre, es veu, cal recordar als catalans que, dins Espanya, els trens continuaran fent tard i els peatges poden tornar. Potser, aquell llunyà 2017 entre Catalunya i Espanya, l’amor se’n va anar. Però Renfe es queda.
Enllaç:
https://share.google/Mh5spIvYXHfIXeeyh👍240👍0👎0